És un dels motius més habituals per no apuntar-s'hi i gairebé mai no es diu en veu alta. Es mereix una resposta seriosa, perquè la sensació és real encara que l'amenaça no ho sigui.
Què passa de debò a la sala
Pensa en l'última vegada que vas entrenar o en l'última classe on vas anar: recordes què feia la persona de la màquina del costat? Com anava vestida? Ningú no ho recorda, perquè tots estem ocupats comptant repeticions i mirant el rellotge del descans.
Sobreestimar fins a quin punt els altres es fixen en nosaltres és un biaix ben conegut. En un gimnàs es nota especialment: qui fa anys que entrena també va ser nou, i qui acaba de començar està massa concentrat a no equivocar-se per jutjar ningú.
Un pla per a les tres primeres sessions
| Sessió | Objectiu | Què fas |
|---|---|---|
| 1 | Orientar-te | Vestidor, armariet, dues màquines i deu minuts de cinta |
| 2 | Repetir el mateix | Les mateixes dues màquines, amb més calma i una mica més de pes |
| 3 | Afegir-ne una | Les dues de sempre més un exercici nou |
La clau és repetir. El que produeix incomoditat no és el gimnàs, és el desconegut; i en tres visites el lloc deixa de ser desconegut. A partir d'aquí és una rutina més de la setmana.
Cinc coses que ajuden de debò
- Anar-hi a hores de menys gent les dues primeres setmanes: a primera hora del matí o a partir de les nou del vespre la sala està molt més tranquil·la.
- Portar el pla escrit. Saber exactament què toca avui elimina la sensació d'anar voltant sense saber on posar-te.
- Començar per màquines guiades. Marquen el recorregut i treuen la por de fer-ho malament; pots passar al pes lliure quan et vingui de gust.
- Auriculars. Redueixen el soroll i creen una bombolla bastant eficaç.
- Preguntar. Una pregunta de vint segons estalvia tres setmanes de dubtes, i a ningú no li molesta respondre-la.
Sobre la roba i el «posar-me en forma abans»
Roba còmoda amb la qual et moguis i sabatilles tancades. No hi ha res més. La llista completa és a què portar al gimnàs.
I esperar a estar en forma per anar al gimnàs és com esperar a saber conduir per treure's el carnet. La sala és exactament el lloc on es comença: tothom qui entrena avui va tenir un primer dia en què no sabia on era res.
Anar-hi sol o acompanyat
Anar-hi amb algú les primeres setmanes ajuda molt, sempre que aquella persona hi vagi de debò. El risc conegut és dependre de la seva agenda: si un dia no pot, tu tampoc hi vas. Comença acompanyat si et serveix, però que els teus dies fixos no depenguin de ningú.
Quan es passa
Per a gairebé tothom, entre la tercera i la sisena sessió. No perquè desaparegui de cop, sinó perquè el lloc es torna familiar: saps on és el teu armariet, quina màquina et toca i quant pesa.
Si vols arribar el primer dia amb el pla fet, la rutina de primera setmana et diu exactament què fer, i a contacte pots demanar que t'ensenyem la sala abans de decidir res.
Aquestes orientacions són de caràcter general i no substitueixen la valoració d'un professional. Si tens una lesió, una patologia o dubtes sobre si pots entrenar, consulta abans amb un professional sanitari. Si durant l'entrenament notes dolor, mareig o dificultat per respirar, atura't i demana ajuda.
Les recomanacions generals d'activitat física per a persones adultes les publica l'Organització Mundial de la Salut.
