L'Anoia és interior: hiverns freds de debò, boira a la conca i nit tancada a les sis. Si entrenes a l'aire lliure, tres mesos l'any el clima juga en contra teva, i ho fa d'una manera concreta que es pot preveure.
El que passa cada any entre novembre i febrer
La caiguda no és de motivació, és d'oportunitats. A l'estiu tens llum de les set del matí a les nou del vespre i catorze hores en què ve de gust sortir. Al gener en tens dues: el matí d'hora, que és a cinc graus, i la tarda, que ja és de nit.
Qui depèn de sortir al carrer passa de quatre sessions a una i mitja sense haver decidit res. I un cop es trenca la cadena tres setmanes, tornar costa molt més que mantenir-la.
La regla del pla B fix
No serveix improvisar. El que funciona és tenir decidit per endavant què fas quan el pla A no es pot: si dissabte plou, dissabte toca sala. Si a les set hi ha boira, a les set hi ha cinta.
El pla B ha d'estar escrit abans que calgui, perquè a les sis de la tarda d'un dimarts de gener ningú no pren bones decisions sobre el seu propi entrenament.
Canviar l'hora abans que la intenció
Molta gent que falla a l'hivern no necessita un altre pla, necessita una altra franja. A l'estiu entrenes en sortir de la feina perquè hi ha llum; a l'hivern aquella mateixa hora és freda i fosca, i la primera hora del matí o l'última de la nit passen a ser millors, perquè sota sostre són idèntiques al gener i al juliol.
Amb una sala oberta de 6:00 a 23:00 això deixa de ser un problema logístic. Tens el detall de les dues franges a entrenar al matí i a entrenar després de la feina.
Escalfar més, no menys
Amb fred, el cos triga més a posar-se en temperatura i a gairebé tothom li ve menys de gust començar. És just al revés del que convé: a l'hivern l'escalfament hauria de ser una mica més llarg, no més curt. Cinc minuts de cardio suau en lloc de tres, i una sèrie d'aproximació més al primer exercici.
L'ordre concret és a com escalfar abans d'entrenar. No és una qüestió de lesions màgiques: és que la primera sèrie en fred et surt pitjor i això arrossega tota la sessió.
Refredats: la regla del coll
És desembre i tothom té alguna cosa. La regla pràctica que es fa servir des de fa dècades: si els símptomes són del coll cap amunt —mocs, gola, esternuts— pots entrenar suau, baixant càrrega i durada. Si són del coll cap avall —febre, tos de pit, dolor muscular general, malestar— no s'entrena, i punt.
Perdre quatre dies per una grip no et treu res. Entrenar amb febre et pot costar tres setmanes.
El que sí que es guanya a l'hivern
És la millor època de l'any per treballar força de debò. No hi ha calor, no hi ha vacances, no hi ha plans que et treguin de la rutina i la sala està més tranquil·la que al setembre i que al gener després del raïm. De novembre a febrer es pot construir la base amb què arribes a l'estiu.
I si el que falla és la motivació, no l'esperis: a mantenir la motivació hi ha el que sí que funciona quan el mes no acompanya.
Tres coses concretes per a aquests tres mesos
- Dos dies fixos al calendari, els mateixos cada setmana, sota sostre.
- Una sessió curta de rescat de vint minuts per als dies impossibles. Compta igual.
- Roba preparada la nit abans si entrenes a primera hora. Sona ximple i és la diferència entre anar-hi i no anar-hi un dimarts a dos quarts de set.
Si vols els dos dies ja muntats, cos complet en 3 dies es retalla a dos sense perdre res essencial.
Aquestes orientacions són de caràcter general i no substitueixen la valoració d'un professional. Si tens una lesió, una patologia o dubtes sobre si pots entrenar, consulta abans amb un professional sanitari. Si durant l'entrenament notes dolor, mareig o dificultat per respirar, atura't i demana ajuda.
Les recomanacions generals d'activitat física per a persones adultes les publica l'Organització Mundial de la Salut.
